La tribuna

ADRIÀ Chavarria

Els sorolls cada dia s'estan fent d'allò més insuportables a les ciutats grans, i a les no tan grans. Una tarda de les últimes vacances d'hivern pels carrers més transitats d'Andorra la Vella devia arribar a ser d'allò més insofrible. Els sorolls dels cotxes, l'atabalament de la gent i la música incessant que s'ha posat de moda per guarnir les compres ens acompanyen cada dia més.

Des de Barcelona --ciutat que va d'aparador d'un progressisme barat i superficial-- el soroll s'està convertint en uns dels elements més habituals dels ciutadans entaforats en aquestes ciutats magmà- tiques. L'exemple de Barcelona deu ser molt exportable al d'altres ciutats que no s'han pres seriosament una política contra el soroll per millorar la vida dels conciutadans.

Les obres d'embelliment continu --s'ha de reconèixer que algunes estan bé-- no paren d'augmentar cada dia. Moltes de les cases es disfressen rere uns domassos que amaguen les bastides que restauren els paletes. La vena de Barcelona posa't guapa continua d'ençà de l'esdeveniment del 1992, però sembla que el missatge europeu quant a temes de soroll encara no ha arribat.

Pels carrers de Barcelona vella s'està fent cada vegada més difícil transitar, contemplar i viure d'una manera tranquil.la i apta per al nostre esperit. Les ciutats són també per passejar-hi: tot contemplant-les te n'enamores.

A BANDA DE LA febre embellidora consumista --i d'aquests corrents no me'n refio gens--, que no respecta els traçats de la ciutat medieval i moderna, s'hi ha d'afegir un element que segurament és dels més preocupants: l'incivisme ciutadà.

Els habitants dels locals nocturns i d'esbarjo es multipliquen a dojo --ja ho sé que criticar-los queda malament perquè donen molts euros--, sense qüestionar-se pel descans necessari i legítim dels veïns. Dormir plàcidament s'està convertint en un luxe cada cop més preuat, i el més perillós és que cada cop s'assumeix com una cosa més natural i per la qual no es pot lluitar.

PERÒ LA COSA arriba fins al cap damunt quan són els teus propis veïns els que s'atreveixen a posar la música a tota màquina fins a les quatre de la matinada. Aleshores l'alcohol, les drogues i la música es disparen d'una manera delerosa i el diàleg és impossible. Es creuen que són els amos de la il.legitimitat de la festa del soroll, i la resta dels veïns ens hem de fotre.

La solució aleshores passa per la guàrdia urbana, que de fet arriba dues hores més tard! ¿On queda el dret al descans legítim per dormir, per conversar o per escoltar una música sense que necessàriament se n'hagin d'assabentar els teus veïns? ¿I on queda el respecte a la nostra intimitat? ¿No ens estem allunyant potser del sentit inicial de les polis?

Más noticias de este mes | Último mes | Índice general de noticias
Página principal de ruidos.org